Manuel de Pedrolo neix a l'Aranyó (la Segarra), l'any 1918, en una família de propietaris rurals procedents de. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es converteix en un gran devorador de llibres.
El 1935, es trasllada a Barcelona, i ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció és fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no pot defugir la guerra: pertany a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es queda.
Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, pot tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona.
El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 publica el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que passa completament desapercebut. El fet de col·laborar a la revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 publica el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que comença un intens període com a dramaturg i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.
A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu. Així, per exemple, novel·les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es publica fins al 1967.
Manuel de Pedrolo té una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es declara independentista i recull aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es descontradiu.
La seva immensa feina com a escriptor es veu recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, convoca el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, mor a la ciutat de Barcelona.
A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu. Així, per exemple, novel·les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es publica fins al 1967.
Manuel de Pedrolo té una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es declara independentista i recull aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es descontradiu.
La seva immensa feina com a escriptor es veu recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, convoca el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, mor a la ciutat de Barcelona.
