Els gèneres
Novel·la negra i l’erotisme.
Ha conreat tots els gèneres literaris. La seva obra més important és, però, la narrativa: contes i, sobretot novel·les. A causa primordialment de la censura moltes de les seves obres han estat publicadés al cap d'anys d'haver estat escrites.
Gènere : La narració d'un crim ens demostra clarament el gènere d'aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa en llengua catalana per a joves, com una novel·la d'intriga. M'agradaria citar que no és una novel·la d'intriga usual, ja que l'assassí el sabem des del primer moment i que el misteri que ens oculta l'autor és el que succeirà amb la vida dels protagonistés a partir del fet de l'assassinat.
Tema principal:
Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d’aquest llibre, és a dir el tema principal, és els diners en la vida i en la relació entre les persones. Ens vol demostrar com poden arribar a ser les persones egoistes a causa dels diners; i de les coses que poden arribar a fer per tal d’aconseguir-los. Per tant veiem que l’acció principal de la novel·la, l’assassinat, també es fa per diners.
També hi podem veure alguns temes secundaris, com són la vida en les grans ciutats i en els pobles, la relació entre familiars, com és el cas del Xavier i la seva mare o la Juna i la seva tia.
Argument o resum:
La culpa de tot la van tenir les meravelloses cames de la Juna. Ella estava seguda en un banc esperant l’autobús, en Xavier es va quedar embaladit davant la seva bellesa; no va ser fins que no va arribar l’autobús que ella li va regalar un tímid somriure.
Va ser una topada una mica inusual, però des d’aquell dia varen seguir veient-se algunes tardes quan ella agafava l’autobús per anar a veure a la seva amiga paralítica.
La Juna vivia a Barcelona amb els seu oncle i la seva dona, la tieta de la Juna havia mort ja feia temps. En Xavier era un humil noi que vivia amb la seva mare en un pis de lloguer.
Les seves trobades es van fer cada cop més intenses fins que la seva relació era molt íntima. La Juna, però, no n'estava gaire segura, doncs tots dos eren bastant pobres i això a ella no la satisfeia en un futur ja que no volia passar-se la vida sense un duro.
Una tarda, ella va explicar-li que la seva difunta tieta era una d’aquestes dones que treballen de nit en cabarets i al llarg de la seva vida s’havia embutxacat un munt de bitllets; en morir va deixar-los-hi tots en herència, però la Juna no els podria heretar fins que el seu oncle es morís. Encara que semblés incoherent l’única opció que tenien per estar junts era que en Xavier matés a sang freda l'oncle de la Juna. En el primer moment a en Xavier li va sonar com una cosa terrorífica, però la passió envers aquella noia va fer-li acceptar la proposta.
Ho van planejar tot per que ningú pogués sospitar res: tot va anar rodat, en poc segons la víctima seia al terra de la moqueta amb una taca de sang a la camisa. En Xavier va quedar-se'l mirant durant una bona estona, després va anar al moble de fusta i va fer un glopet d'alcohol d'una botella i per tal que no quedessin empremtes va fregar l'ampolla amb els guants. Finalment, va posar l'arma entre les mans de la víctima per tal que semblés un suïcidi.
Per allunyar sospites, havien decidit de no veure's en sis mesos, temps en què ella estaria al seu poble esperant amb delit poder tornar a estar en braços del Xavier. La cosa no va anar ven bé així, al cap de sis mesos ella no va aparèixer i ell no en sabia res d'aquella misteriosa noia de meravelloses cames. Després de buscar i viatjar per arreu, va trobar-la i llavors ho va saber tot: La Juna en realitat era la dona del coronel virós, ella havia ensarronat a en Xavier perquè matés al seu marit i així quedar-se els diners i anar-se'n amb el seu amant.
La policia havia descobert que ell havia matat al coronel virós, doncs el que no sabia és que la víctima tenia el braç dret paralitzat i per tant s'havia descartat la possibilitat d'un suïcidi. Les proves l'inculcaven com a autor del crim, parany en el qual havia caigut encegat per la passió i la simple bellesa de les seves cames.
Estructura:
L'estructura d'aquesta novel·la és ciclo-lineal, ja que l'acció segueix un ordre cronològic i una continuïtat, però en molts moments recula un temps més enrera, retornant desprès al lloc on era i seguint altre cop la cronologia.
Discurs (tipus de discurs predominants):
A Joc Brut la tècnica narrativa predominant és la narració, alternada amb diàlegs sovintejats dels protagonistes i amb descripcions, que solen ser breus.
En la narració, el llenguatge del narrador és clarament literari.
En els diàlegs entre en Xavier i la Juna el llenguatge és col·loquial, plens d’expressivitat, construïts amb frases breus i molts signes de puntuació.
En les descripcions, com que es tracta d’un relat d’acció, així que hi ha poques descripcions i les que hi ha soles ser breus, objectives i eficients.
Personatges:
Xavier: És el personatge principal de la novel·la (el protagonista). Com ell és el narrador no hi ha una descripció física que es pugui destacar, és a dir només tenim una descripció psicològica indirecta que podem deduïr dels seus fets o dels seus pensaments. És un noi jove o de mitjana edat , de pocs recursos econòmics i que viu amb la seva mare. És apassionat i un bon amant, massa i tot fins al punt de matar per Amor.
Juna: d'ella tenim una descripció física que realitza el mateix Xavier al principi de la novel·la. Era una noia Jove que sempre vestia amb roba força extremada. Tenia un cos esplèndid; el ventre llis, anques arrodonides i unes cuixes llargues i nervioses que morien a una cintura breu. El color de la seva pell era més aviat bru, de boca tendra amb els llavis carnosos i d'ulls grans. És reservada i introvertida i també té molta ambició.
Sorribes: És el propietari del negoci de publicitat en el qual treballa el Xavier, per tant és el seu cap. No hi ha gaire descripció ni física ni psicològica, només dir que era una mica “Estiracordetes” com deia el Xavier, que vol dir que exigeix molt als seus treballadors, però paga poc. És un personatge secundari i pla, només és anomenat en moments determinats de la història i no influeix massa en el transcurs de l'acció.
Enric Virós: És un home més aviat gran, un militar retirat d'uns cinquanta-sis anys. És l'home a qui mata el Xavier. No hi ha gaire descripció física, però la Juna en dona una breu descripció psicològica, que mai s'arriba a saber si era del tot certa o no: ella diu que en Virós era un sàdic i molt gasiu, que es mira molt el que es gasta. Segons ella no és una bona persona.
La mare d'en Xavier: És una dona gran que es preocupa pel seu fill i que el coneix molt bé. És treballadora i complidora; ella, tota sola havia aconseguit criar a un nen quan es va quedar sense marit. No hi ha gaire descripció física. És un personatge real i pla.
